Submit to DeliciousSubmit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to Twitter

L’HOMARRÀ

L’Homarrà és l’esparriot de la nostra penya.

Els esparriots són personatges festius de Catalunya. Van vestits de forma estrafolària i llampant, acostumen a portar un capgròs o una màscara i obren pas a les processons com a policies. També acompanyen alguns balls, per preservar l'espai màgic on es desenvolupa el ball o entremès. Per complir la missió, duen fuets o espolsadors i altres tipus d'armes, que utilitzen per colpejar, de manera innòcua, i empaitar tot aquell que 'gosa' posar-se al mig.

 

Què és l’Homarrà?

L’Homarrà és un personatge imaginari de la comarca de la garrotxa que té cos d’home i cap de marrà. És molt agressiu i persegueix la mainada per picar-los amb una bufeta de porc inflada que duu lligada amb un cordill. Te molt males puces.

Quan el podem veure?

Al principi de la cercavila de Festes del Tura, el primer dia de la festa. Tot i que sol estar al voltant del gegant, el Porc i el Xai, no es estrany que persegueixi la mainada que l’increpa i se n’aparti una mica. A mitja cercavila desapareix. No torna a sortir, exceptuant casos molt especials.

 

D’on va sortir la idea?

Vam veure que amb el nostre gegant, el Porc i el Xai, teníem la mainada ben engrescada, sobretot perquè els tirés aigua, però quan es feien més grans ja no hi anaven tant al darrere. Per això ens va venir al cap la imatge dels capgrossos d’Euskadi que porten bufetes de porc inflades i piquen a la gent. Aquests capgrossos tenen nens més grans de requesta. Vam pensar que calia un personatge així. A més a més, vam saber que a Catalunya també era típic aquest tipus de personatge (esparriots) però que s’havia anat perdent o havien perdut aquest component de por. De fet el Capdelligamosques de la ciutat havia fet aquesta funció però havia perdut una mica aquest paper més dur i que feia més por. Vam pensar amb crear un personatge que perseguís i fes una mica de por per donar joc a la mainada més gran. Hi ho vam aconseguir.

 

Surt molt poc.

El fet que faci una mica-força de por ens va portar problemes amb els més petits i per aquest motiu és un personatge que surt només al principi de la cercavila i després el fem desaparèixer. Molts pares i mares es van queixar que els més petits agafaven tanta por que volien marxar de la cercavila i per això ho vam limitar. En tot cas, pensem que és bo que la mainada superi aquests tipus de por i per tant que es facin grans en aquest sentit.

Aquest fet fa que hi hagi molta gent que no coneix aquest personatge tot i que ja fa més de 10 anys que volta i espanta la mainada.

 

Història real.

La careta la van dissenyar els mateixos creadors del Porc i el Xai, en Tavi Algueró i l’Àngel Rigall. El vestit el va dissenyar la Montse Caritg, sòcia de la penya. La persona que el porta és sempre un secret per a tothom ja que no es treu mai la careta fins que no està endreçat.

Va aparèixer per primera vegada el dia 7 de setembre de 2005, a la cercavila de Festes del Tura.

El dia 24 de setembre de 2005 va fer de padrí de una mascota de l’Associació de Comerciants Olot Centre, que era una bossa animada que va tenir molt poc èxit i va durar molt poc. Aquest mateix any l’Homarrà va acompanyar a les Patinadores al Campionat del món Grups Xou i Precisió. Roma (Itàlia)i els va portar sort i van quedar campiones del Món. Tenia sentit perquè el ball que feien tractava de la lluita entre dos marrans “Instint animal”. L’Homarrà hi va anar com a animador. 

L’any 2008 l’Homarrà va tornar a sortir d’Olot en motiu de les festes de Matiena (Euskadi). El dia 2 de febrer a la tarda vam fer diferents actes i l’Homarrà es passejava pels carrers d’aquest barri d’Abadiño.

L’any 2009 amb motiu del nostre Xè aniversari posem al mercat, en edició limitada, una cervesa d’elaboració pròpia amb el nom d’Homarrà. Va tenir molt d’èxit.La vàrem presentar el dia 29 d’agost a les 12 del migdia amb el lema “la cervesa festera que no es troba a Formentera” i coincidint amb la inauguració de l’exposició dels programes de la penya que es va fer a la Plaça Mercat (vella). Va haver-hi cercavila amb els músics de la cort (els nens i nenes de la penya i algun ganguilarro) També hi havia els Marrans.

L’any 2012 l'Homarrà surt de gira. Ho fa acompanyant els Capgrossos, Pigues i Berrugues de Figueres, Olot i Vic. Com a bon Esparriot que és, apareix en un dels murals de l'exposició itinerantque es va fer al Palau Moja de Barcelona. Aquesta exposició també es va poder veure a Vic, Olot i Figueres.

En el catàleg de l'exposició surt una referència del nostre Homarrà i una fotografia d'en Manel Carrera, que també ha escrit un article sobre l'Homarrà al portal festes.org

El dia 10 d’octubre de 2015 a l’Hospici es presenta el conte de la Fira “700 anys enrere” de la col·lecció de la Faràndula on un dels protagonistes principals és l’Homarra. L’Homarrà va a la presentació del conte i per primera vegada es mostra simpàtic amb la mainada. Fins i tot s’hi fan fotos.

 

Història veritable. (o no!)

Tot començà fa una pila d’anys al Mas Sidric de Batet. A finals del segle XIX, el Sr. Joan Sidric Bondéu era l’amo i senyor d’un dels ramats d’ovelles més gran de la Garrotxa. Per aquells temps, anava en boca de tothom que el Sr. Joan era esquerp, tossut i marrà, no es feia mai amb ningú i maltractava els pastors i animals. Conten que un dia va acomiadar injustament un dels seus millors pastors. Aquell jornaler, quan ja havia recollit tots els seus trapaus i es disposava a partir, li va llençar una maledicció: “Marrà vas néixer i marrà seràs per la resta de l’eternitat”.

Des d’aquell dia no se’n va saber res més del Sr. Joan Sidric. La masia va quedar abandonada i el ramat escampat per l’altiplà.

Però a partir d’aquell dia més d’un vilatà es va trobar amb el que en deien l’Homarrà. Expliquen que el Sr. Joan des de la feta té cap de marrà i el cos tot cobert de llana i que, encara ara, està tan enrabiat que val més no trobar-se’l. Quina por!

Retrat de l’Homarrà que va aparèixer al

setmanari “El Deber” del dia 16

de setembre de 1905.

Fotografia : Manel Carrera Escudé.

 

 

 

 

 

 

 

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar