Música

 

 

D'inventiva i originalitat per a fer els programes dels nostres actes durant la festa major podem dir que n'hem tingut. I per organitzar algun acte que hi tingui relació també. Ara bé, l'èxit és una altra cosa. El programa del 1999 portava la frase "canta-t'ho tu" i s'entregava juntament amb un kazoo.

La idea era que tots els assitents a la turinada, que per aquelles èpoques començava al Torín, cantéssim una cançó. Per anar tothom mínimament coordinats varem decidir posar el director d'orquestra a dalt a la Plaça de Braus equipat amb un megàfon. Resultat:

La Penya, per celebrar el seu desè aniversari, va repartir durant aquestes Festes el segon (i de moment últim) número de la publicació de collita pròpia Pota i Tripa. Ni engreixa ni atipa. Fidels a l'estil de treball que sempre ens ha caracteritzat, el Pota i Tripa era una publicació de caire satíric on es deien moltes veritats. En aquest segon número vàrem donar veu a les penyes amb qui teníem més relació en aquella època: Coster's, Truges Road, Taurina, Titots, Gats de Sant Miquel, Xafarnat; es va publicar un exhaustiu estudi dels lavabos d'alguns bars de la ciutat; per descomptat que també hi constava la programació dels actes que vàrem organitzar durant les festes; un àlbum de fotos familiars; i un sèrie d'articles més o menys seriosos que no tenen desperdici.

Quan la Penya organitza una activitat intenta preveure totes les coses que poden passar, entenent que no tot es pot preveure i que el risc zero no existeix. Aquest any no en va ser una excepció: carta als municipals perquè posés les senyals pertinents de no aparcar  a tot el recorregut de la Turinada, anar a revisar l'emplaçament del Ball de l'Hora, pensar si l'entarimat dels Dj's era segur o no, esperar a que els músics que tocaven a la Plaça Major acabessin la peça que estaven tocant per passar amb tota la gent de la Turinada, tenir clars els llocs on hi havia personal de la Creu Roja, desestimar algunes propostes perquè no es van veure prou segures... Multitud de petites coses que no es veuen però que són importants.

 

El 1996 devia ser un any especial per la Penya. És l'any de la medalla. De la medalla on sortim el Porc i el Xai.

Siguem clars! La medalla commemorativa de la cursa ciutat d'Olot del 1996 any tenia impreses la cara del Porc i la del Xai (les del logotip). Un detall tant petit com aquest ens van omplir d'orgull ja que d'alguna manera es reconeixia la trajectoria que com a entitat havíem portat fins aleshores. Bé, imaginem que el motiu va ser aquest perquè descartem que fos per motius esportius. Si bé participàvem en tots els campionats populars de l'època (bàsquet, volei, estirada de corda) el nostre paper sempre va ser més aviat discret. Ni punt de comparació amb les patinadores del Club de patinatge d'Olot.

El 1995 el podem catalogar per un any de crisi, si més no pel que fa referència al nostre programa d'actes. En cap cas pel nombre d'actes que vàrem organitzar.

 

Aquesta crisi no va ser deguda a la manca d'idees (per sort sempre n'hem tingut) va ser per una qüestió pressupostària: un cop comptat el capital que necessitàvem per organitzar el que volíem organitzar (amb programa inclòs) no teníem massa clar que poguéssim reunir tots els diners i per tant amb alguna cosa havíem de retallar. Li va tocar al programa.

Subcategories

Les coses, normalment les veiem, sabem o escoltem d'una manera determinada. Des d'aquest apartat intentarem que es puguin veure, saber o escoltar des d'una altra òptica, ni millor ni pitjor, simplement diferent a l'habitual.