Música

 

 

Ja tenim aquí l'esperat any 2000. Tots els informàtics del món han fet un munt d'hores extres per evitar l'efecte 2000 i assegurar que la terra segueixi girant, les profecies sobre el que ens passarà són d'allò més variades, la celebració del canvi d'any va ser especial a tot arreu... i la Penya AOAPIX, decideix que el Ball de l'Hora duri 10 minuts més.

 

No tenim clar si el motiu va ser el canvi de mil·leni o que aquesta era la decena edició (ja portàvem 10 anys de Balls. Qui ho havia de dir!) la qüestió és que vàrem escollir una cançó de cada any, només un minut de les més representatives segons el nostre humil parer, i les vàrem incloure al final, just abans de cantar L'agiat i Els globus de batet.

 

En el fons, aquests 10 minuts representen la recopilació musical de la música que s'escoltava i ballava durant la dècada dels '90. Com a mínim per una colla de joves que per aquelles dates rondaven els "30 i picu". Nosaltres l'hem titulada Bonus 2000.

 

El programa de festes que va regalar la Penya, per a fer promoció dels actes que organitzava, feia goig. Vàrem ser capaços d'aconseguir els diners suficients per a fer un trencaclosques de cubs. Era petit però bufó. Es van aprofitar les il·lustracions del conte del Porc i el Xai com a dibuixos dels sis trencaclosques i tota la programació d'actes, conjuntament amb els patrocinadors, estava especificada a la capsa.

Ep! que n'estem molt orgullosos perquè encara ara, algun pare et diu que els seus fills hi juguen.

 

 

Aquesta va ser una de les edicions del Ball de l'Hora més canyeres. Tot i que hi haurà algú que no hi estarà d'acord, les últimes 8 cançons porten moltíssima marxa.

 

El 2002 va ser l'últim any que la Penya organitzava l'estirada de corda. Ho va fer amb col·laboració amb la Penya Almogàvers, com a símbol de traspàs ja que a l'any següent quedaria tot a les seves mans. També va ser l'any que junt al nostre programa de festes, regalavem un single ja que en un moment d'inspiració varem acordar que organitzariem un karaoke multitudinari. I així va ser, es va muntar una pantalla gegant a la Plaça rector Ferrer, les escales van quedar plenes de gent i la cua per pujar a cantar va ser més llarga del que ens esperavem.

 

Trobar els singles també té el seu costat curiós: si no recordo malament en buscavem 5000 i els varem trobar per internet. Una emissora de ràdio del País Valencià se'ls treia de sobre i els venia a tant la dotzena.

 

El Ball de l'hora del 2003 va ser l'últim que la Penya va fer al carrer Baix del Tura. La veritat és que el canvi d'ubicació, anar cap a l'Alt del Tura ens feia una mica de por. Si bé ja portàvem temps discutint un nou emplaçament tant per qüestions de seguretat com per qüestions més tècniques (sonoritzar correctament la cruïlla amb el carrer Major), el veritable motiu del canvi va ser un altre: fèien obres al carreró del costat de l'esglèsia del Tura i per tant es perdia una via d'entrada/sortida al ball. El canvi va ser una bona decisió. Al 2005 ja ens varem veure obligats a sonoritzar, a més del carrer Alt del Tura, la plaça Campdenmàs.

 

Ep! i va ser l'any del xapapote. La primera cançó anava dedicada a la plataforma "Nunca mais".

 

 

El Ball de l'hora del 2004 va ser especialment dur. Aquell any ens va deixar en Carles Güell "LLadó". La veritat és que la gent de la Penya aparentment ho va portar molt bé, però la processó anava per dins. Qui més qui menys va organitzar el seu ritus per recordar-lo: un brindis especial amb Ratafia, alguna dedicatòria, mirades de complicitat...

 

Subcategories

Les coses, normalment les veiem, sabem o escoltem d'una manera determinada. Des d'aquest apartat intentarem que es puguin veure, saber o escoltar des d'una altra òptica, ni millor ni pitjor, simplement diferent a l'habitual.