Penya AOAPIX - Ball de l'Hora 1999

D'inventiva i originalitat per a fer els programes dels nostres actes durant la festa major podem dir que n'hem tingut. I per organitzar algun acte que hi tingui relació també. Ara bé, l'èxit és una altra cosa. El programa del 1999 portava la frase "canta-t'ho tu" i s'entregava juntament amb un kazoo.

La idea era que tots els assitents a la turinada, que per aquelles èpoques començava al Torín, cantéssim una cançó. Per anar tothom mínimament coordinats varem decidir posar el director d'orquestra a dalt a la Plaça de Braus equipat amb un megàfon. Resultat:

Al director ningú el va sentit, tot i que ell va tocar tota la cançó amb el kazoo. Ningú el va sentir
Els membres de la Penya van fer una mica de grupet intentant seguir al director. Com que no el sentien, van començar a tocar pel seu compte.
La gent anava xerrant/cridant esperant l'inici de la turinada. Ningú va sentir al pobre director.
Mentre el director s'esforçava a tocar, amplificat pel megàfon, van començar a tirar els cohets d'inici de la Turinada. Encara menys es sentia al director.
L'home en qüestió, al veure el panorama, es va sentir tant ridícul que li va venir un atac de riure. Ara ja era impossible que algú el sentís.
Van començar a tocar les xarangues i a desfilar la turinada. Ningú se'n va assabentar que a dalt la plaça de braus hi havia una persona equipada amb un megàfon i un kazoo fent mans i mànigues per tocar una cançó tots plegats.

Algú ho havia de dir

Aquest any, era any d'eleccions municipals. CiU portava una vintena d'anys al capdavant de l'ajuntament i el desgast era evident. El PSC es va presentar amb tot el seu potencial i l'estratègia va donar els seus fruits. Des d'aleshores han mantingut l'alcaldia.

Ja fos per celebrar la victòria o bé per donar a conèixer les cares dels nous regidors, aquests van venir tots al Ball de l'Hora. I es van situar ben bé al davant, just a la cruïlla entre el carrer Baix del Tura i el carreró estret que hi ha al costat de l'església. Ep! que l'acte es pot catalogar d'heroic ja que s'ha de tenir un molt bon motiu per aguantar estoicament en una zona de pas, on les apretades són constants i el trànsit de gent és considerable i no para fins que el Ball ha acabat.

El desgast físic i psíquic devia ser considerable, possiblement comparable a la més tensa de les sessions plenàries de la corporació.